La Federació Catalana d'Escacs ha creat el premi Pepita Ferrer que anualment es concedirà al club que faci una millor promoció dels escacs femenins.
BIOGRAFIA PEPITA FERRER LUCAS
Pepita Ferrer Lucas, va néixer a Barcelona, el 7 de maig de 1938, i va morir a Tarragona el 14 de gener de 1993. Va ser la primera jugadora d'escacs catalana i espanyola a aconseguir la categoria de Mestre Internacional Femení. Va ser quatre vegades Campiona de Catalunya d'escacs, en els anys 1956, 1958, 1959 i 1981. Va ser vuit vegades campiona d'Espanya, en els anys 1961, 1963, 1969, 1971, 1972, 1973, 1974 i 1976, i va resultar subcampiona en dues ocasions, en els anys 1957 i 1959. Va participar representant Espanya en les Olimpíadas d'escacs en set ocasions, en els anys 1974, 1976, 1978, 1980, 1982, 1984 i 1986, aconseguint l'any 1976, a Haifa, la medalla de bronze per equips.
Es va classificar dues vegades per als tornejos interzonals, classificatoris per al Campionat del món d'escacs femenins, l'any 1974 a Menorca i en 1985 a Zheleznovodsk. Pels resultats del primer Torneig Interzonal que va jugar, la Federació Internacional d'Escacs li va atorgar el 1974 la categoria de Mestre Internacional Femení.
ELS SEUS INICIS
Va ser una precoç jugadora d'escacs que va saber mantenir sempre la seva afecció a aquest esport i la qualitat del seu joc. Pepita, amb 5 anys, contemplava el moviment de les peces sobre el tauler i quedava embadalida per les formes i el simbolisme de cadascuna; l'atreia especialment la figura del cavall. Ho seguia amb tant d'interès que els seus pares van decidir ensenyar-li els principis elementals del joc. La nena els va assimilar ràpidament; es pot dir que va aprendre abans a jugar a escacs que a llegir i escriure.
En les seves estones lliures feia la partida al bar de sota de casa seva mentre esperava el pare que tenia un taller mecànic al mateix carrer i a qui també li agradaven els escacs..
PRIMERS CAMPIONATS OFICIALS D'ESCACS
L'afecció del barri a aquest esport estava influenciada per la fama de Josep Vilardebó, fill del Poble Sec, que havia estat 3 vegades campió de Catalunya. En honor seu van fundar el CE Vilardebó, al qual el pare Ferrer va inscriure la seva filla. La Pepita comença a jugar en competicions i participa en els campionats per equips juntament amb els homes del seu club, ja que era l'única dona.
EXITS NACIONALS I INTERNACIONALS
Després d' uns anys de jugar a escacs defensant el primer equip del seu club es presenta als campionats individuals femenins. El resultat és que es proclama campiona de Catalunya 4 anys consecutius, del 1956 al 1959, i campiona d'Espanya en 9 ocasions entre el 1961 i 1976. Si es consideren els 4 anys que, durant aquest període, va viure a Alemanya, es pot dir que va dominar absolutament els escacs femenins de l'Estat durant 15 anys.
Obté el títol de Mestre Internacional en un torneig disputat a Cala Galdana (Mallorca) l'any 1974; és, per tant, la primera jugadora catalana a arribar a aquest alt nivell dels escacs mundials. Ha assistit a les Olimpíades d'Escacs de Medellín, Buenos Aires, Haifa, Lucerna, Dubai, Malta i Tessalònica, essent capitana i primer tauler de la selecció espanyola femenina. A Haifa es va produir una anècdota curiosa: l'equip espanyol s'havia classificat en tercer lloc i els qui lliuraven els premis, en veure la medalla de bronze més grossa que la de plata, els van donar equivocadament els guardons, i així la Pepita té una medalla de plata corresponent a un tercer lloc.
En la seva llarga carrera de jugadora d'escacs ha tingut ocasió de viatjar per tot el món, de conèixer els millors jugadors i d'enfrontar-se a les primeres figures mundials d'aquest esport. Ha jugat, en simultànies, tres partides contra el campió mundial Gary Kaspàrov; en va perdre 1 i va fer taules en les altres 2. També va fer taules en una altra simultània disputada a Tarragona contra Anatoli Kàrpov .
EL SEU ESTIL DE JOC I LA SEVA DEDICACIÓ ALS ESCACS
A Pepita, que ha tingut sempre un estil de joc agressiu, li agrada la combinació i se sentia incòmoda quan no podia atacar. El seu jugador preferit va ser el letó Mikhail Tahl. La seva vida sempre s'ha mogut al voltant dels escacs; l'any 1965 forma parella amb un company de joc i es traslladen a Alemanya. De retorn a Catalunya 4 anys després, s'instal·len a Tarragona on va ser campiona absoluta de la província l'any 1970.
MONITORA D'ESCACS
La seva passió pels escacs la va dur a realitzar una magnífica tasca d'ensenyament i promoció d'aquest esport per les comarques tarragonines. Va ser professora d'escacs a les Escoles Sagrada Família de Reus i al CE Vilaseca, centres on ha format molts jugadors i monitors.
RECONEIXEMENT DE LA GENERALITAT
El mateix any de la seva mort la Generalitat de Catalunya, a proposta de la Federació Catalana d'Escacs, li concedia el guardó de Forjadora de l'Esport Català que premia els mèrits de les persones han actuat d'una manera constant i valuosa en algun dels diferents vessants de l'àmbit esportiu català.