ACTA DE L’ASSEMBLEA DE MONITORS I ENTRENADORS DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS DEL 21 D’ABRIL DE 2007

 

Barcelona, 21 d’abril de 2007

 

A les Cotxeres de Sants, i després d'haver estat legalment convocada d'acord amb els actuals estatuts de la Federació Catalana d’Escacs s'ha celebrat la sessió corresponent a l'Assemblea de Monitors i Entrenadors, amb el contingut de la qual s'aixeca la següent acta.

Hora                :           11,30 hores

Lloc                 :           Cotxeres de Sants, 79 de Barcelona

Membres assistents els senyors: Josep Mª Melendres, Joan Anton Pérez, Jordi Morcillo, Miquel Fernández-Díaz, Albert Sánchez, Enric Garcia, Mª Ángeles García, Xavier Ávila, Joaquín Fernández, Daniel Leiro, Noemí Martínez, Gabriel Castellet, Miguel Ángel Murillo, Josep Paredes, Gerard Prats, Jordi Prió, Juan Mª Santiago, Josep Mª Camell, Paulino Aguilera.

 

ORDRE DEL DIA

PRESENTACIÓ DEL PRESIDENT DEL COMITÈ

En Pep Melendres explica breument la situació del Comitè des del 2005, data de la darrera convocatòria d’eleccions. Aquella convocatòria es fixava en un moment en el qual la situació dels monitors i entrenadors catalans anava a l’alça pel que fa a activitat però clarament a la baixa pel que fa al paper federatiu. El juliol de 2005 té lloc a Esplugues una assemblea pre-electoral, amb una assistència molt pobra, i s’aprova un calendari electoral en què els candidats han de presentar-se durant el mes de setembre. D’aquella convocatòria, en surt una única candidatura que compta amb els avals suficients. L’encapçala Pep Melendres i compta amb Jordi Morcillo, Enric Garcia i Joan Orriols com a membres. Aquests dos darrers deixen de formar part de l’equip al cap de pocs mesos per incompatibilitat amb altres tasques i s’hi incorporen Joan Anton Pérez i Miquel Fernández-Díaz.

Durant el 2006 la Federació, a través del Comitè, s’encarrega de gestionar el primer curs de Tècnic en Esport, Especialitat Escacs. A Mollet se celebra una trobada per a buscar possibles formadors en període transitori i d’aquí sortiran els primers professors i alumnes del Bloc Específic, que té lloc a l’estiu paral·lelament al Circuit Català d’Oberts. Nou alumnes completen el curs i en aquests moments tres d’ells són a punt d’obtenir la titulació. En els darrers mesos, el Comitè amb la col.laboració d’altres persones està treballant en el segon curs per a Tècnics i redactant el material didàctic.

 

1. ACTUALITZACIÓ DEL CENS

En Jordi Morcillo presenta la necessitat d’actualitzar el cens. El darrer cens publicat és el que es va fer servir per a les eleccions al Comitè el 2005, però la seva validesa és molt anterior. A la llista apareix gent que fa molts anys que no exerceix, o bé que ja no resideix a Catalunya. Hi consten les persones que en el seu moment van obtenir el títol de monitor federatiu mitjançant els cursos i exàmens que convocava la FCE i la FEDA, o bé un títol superior com el d’entrenador. Un dels objectius d’aquesta assemblea és recollir el nombre màxim de gent, aquells qui d’alguna manera donin senyals de vida, i facilitar els qui no s’hagin pogut desplaçar poder enviar la seva voluntat d’adhesió mitjançant el correu electrònic.

El llistat de l’antic cens es guardarà com a llista informativa o punt de partida en tot cas per contactar amb el màxim de gent possible i saber la seva situació. El que es pretén fer és un partir de 0 i progressivament anar edificant una vida federativa a l’entorn dels monitors que en els darrers anys ha estat desorganitzada o en tot cas inexistent. El model a fixar-nos serà una mica el del Comitè d’Àrbitres, que darrerament s’ha agilitzat força. Amb més raó, les persones que es dediquen a ensenyar escacs a Catalunya és molt més nombrosa que els àrbitres en actius i és per això que cal una resposta.

En Joan Anton Pérez assenyala que per formar part d’aquest cens caldria alguna titulació, encara que sigui antiga.

Al marge d’això, s’anirà implantant una nova titulació, la de Tècnic en Esport, promoguda des de la Generalitat. Fins ara no hi ha una regulació estricta pel que fa a contracte i revisió de la titulació. A mitjà i llarg termini, el marc legal serà el que s’esdevé en els monitors de lleure (més estricte i amb conveni laboral). El Decret d’11 de gener de 1994 es regula a l’Escola Catalana de l’Esport de l’àmbit de les activitats físiques i esportives especials. Per la seva part, el Decret 1793/2005 de 10 de juny implanta els enseyaments de Tècnic Esportiu. És un marc legal on tots tard o d’hora ens haurem d’acollir.

L’Escola Catalana de l’Esport (òrgan de la Generalitat que gestiona aquestes titulacions) planteja una titulació de moltes hores de treball. El títol de Tècnic en Esport, per a qualsevol disciplina, planteja tres nivells: el primer escolar, el segon de club i el tercer d’èlit. La novetat és que és traslladable a tot l’Estat i cap altra federació autonòmica d’escacs ho ha tirat endavant. De moment no està reconegut com a professió, però la Federació té previst demanar-ho. A banda del Bloc Específic (al qual ens referíem en els tres nivells), hi ha el Bloc de Pràctiques i el Bloc Comú (a tots els esports).

En aquest punt, Joaquín Fernández, que és a punt d’obtenir la titulació, assenyala la dificultat d’aprovar aquest Bloc Comú.

Joan Anton Pérez segueix, parlant d’una alternativa reconeguda per l’Escola Catalana de l’Esport i d’una envergadura menor: el CIATE (Curs d’Iniciació de Tècnic en Esport). Aquesta figura seria la que a partir d’ara s’equivaldria amb el vell títol de monitor federatiu i un element pel qual caldria apostar.

El CIATE té 50 hores de durada i s’organitza des del Consell Català de l’Esport. Consta d’una part comuna de 15 h, impartida per un Llicenciat en INEF, i una part específica de 35h, impartida per gent especialitzada en la matèria. Aquests especialistes poden ser nomenats per la Federació. Seria una titulació implantable a les escoles, sobretot a Secundària. El que cal és agrupar monitors, més enllà de jugadors federats, perquè en el futur la demanda pot ser molt gran i cal tenir personal i una organització efectiva.

2. PRESENTACIÓ DE LES FUNCIONS DEL COMITÈ DE MONITORS

a) Gestionar una Borsa de Treball

En Miquel Fernández-Díaz presenta com s’hauria d’organitzar aquesta funció. Amb certa periodicitat, arriben a la Federació peticions d’escoles, clubs o altres entitats per demanar una persona qualificada per treballar impartint classes d’escacs. Fins ara no se seguia cap criteri fix per a l’assignació d’aquestes ofertes. A partir d’ara plantegem dues vies d’actuació en funció de la naturalesa de l’oferta:

 

-          Si és una oferta amb caràcter d’urgència: els monitors estaran enquadrats en una llista rotativa, agrupats per criteris geogràfics. S’oferirà el lloc al primer de la llista, en cas que no ho accepti, passarà al segon i així successivament. En el moment que algú de la llista accepti l’oferta, en la següent ocasió el primer a qui se li oferirà serà el següent de la llista (quan s’arribi al final de la llista, es tornarà al començament).

-          Si és una oferta sense urgència, Si no té aquesta urgència, es pot seguir el procediment emprat per als àrbitres: la FCE publica a la seva web (o a l’espai web de Monitors) l’oferta i s’obre un període de licitació. Passat el període, el president, membres i delegats territorials designen la persona més adient. Caldrà tenir en compte establir una certa rotació i igualtat d’oportunitats, sempre i quan sigui possible.

 

En aquest punt en Xavier Ávila pregunta quina activitat té o pot tenir aquesta borsa de treball, perquè la quantitat d’ofertes que arriben a la Federació és poc significativa. En Miquel Fernández Díaz contesta que fins ara això s’havia delegat a monitors autònoms o escoles d’escacs, i en Jordi Morcillo apunta que es podria fer una petita campanya de la Federació, incloent dins dels serveis federatius la possibilitat de demanar un monitor.

 

b,c) Rebre assessoria laboral i organitzar cursos de formació i xerrades

Un dels serveis que també rebrien els membres adherits, apunta en Joan Anton Pérez, seria una assessoria en temes laborals, que per molts és el gran desconegut, i es podria fer servir la mateixa que utilitza la Federació o també celebrar una xerrada sobre el tema amb un especialista. De moment hi ha previstos dos seminaris d’assessoria laboral, de 6 hores cadascun: 1 a Barcelona i un altre per determinar. També hi ha previst un seminari per a l’esport femení.

 

d) Recopil·lar materials didàctics

En Pep Melendres explica que en la gestació dels cursos de Tècnics en Esport va haver-hi un equip, encapçalat pel llavors vice-president Pablo Díaz-Flores, que es va encarregar, amb presses, de redactar un temari per als cursos. Caldria, dins del recuperat Comitè, tenir un equip especialitzat per anar recollint continguts adequats a diferents tipus de cursos i establir un marc en què tots els monitors catalans s’hi puguin acollir. Més endavant caldria valorar si l’accés a aquests materials és obert a tothom o restringit a les persones al corrent de pagament de la quota.

 

e) Administrar un espai web dels monitors de la FCE

En Jordi Morcillo explica les utilitats que es podran trobar en xarxa.

Com ja s’ha anat comentant, és clau disposar d’un espai web, probablement dins de la web de la Federació Catalana, igual com tenen els àrbitres. Actualment, picant en “Monitors” a la web de la FCE, només hi apareix el llistat del darrer cens, utilitzat per a les eleccions de 2005 (però molt més desfasat), i el reglament electoral.

 

L’espai de “Monitors i entrenadors” hauria de proporcionar els següents aspectes:

 

-          Publicació de les ofertes de treball amb els terminis per a la presentació de sol·licituds.

-          Relació actualitzada del cens de monitors.

-          Publicació de diferents materials didàctics (en zona restringida o no) i enllaços relacionats amb l’ensenyament dels escacs.

-          Fòrum virtual obert als monitors associats on es puguin obrir temes de debat, dubtes, projectes, etc.

-          Reglaments del comitè, reglaments jurídics d’interès per al monitor d’escacs i altres aspectes de caire legal.

-          A llarg plaç, base de dades, amb taules, gràfics i dades, de la situació dels escacs de base a Catalunya (escoles i clubs), a partir de l’aportació dels diferents monitors, és a dir un estil de “Llibre Blanc” dels escacs a Catalunya.

 

f) Cobrament d’una quota

 

El concepte de cobrament d’una quota anual, assenyala en Jordi Morcillo, serviria com a contrapartida per aquests serveis. Per donar un marge prudencial a reactivar les diferents activitats, es començaria a aprovar, en cas que la votació fos favorable, a partir del gener de 2008. L’adhesió que s’està fent en aquests moments no obliga a res, es consta igualment en el cens, però a la pràctica s’actuarà com amb els àrbitres: persones inactives aquella temporada i persones actives. En Joan Anton apunta el factor de la quota com un element per mostrar-se actiu i donar “senyals de vida”.

 

En aquest punt, es passen a debatre obertament diferents aspectes arran del què s’ha anat dient. En Josep Mª Camell planteja el dilema Associació/Comitè. Una Associació és lliure, independent, i necessita uns estatuts per ser aprovada. A més, requereix un NIF propi, deslligat del de la Federació Catalana. En canvi un Comitè està entès com a òrgan col.laborador de la Federació, però amb el mateix NIF. A partir d’aquest moment, fem una modificació nominal i parlarem de Comitè de Monitors i no d’Associació, sense que això impedeixi en un futur crear-ne una.

 

En Jordi Prió repren el tema del Consell Català de l’Esport, que ha disposat un període transitori per a la regularització dels cursos i les titulacions. Assenyala que aquest període “transitori” ja fa 8 anys que dura i no sabem quant de temps més durarà. En Josep Mª Camell explica que fa 3 anys es va fer un CIATE a Tarragona, organitzat pel Consell Esportiu del Baix Ebre, per qüestió de proximitat, demostrant que moltes vegades la iniciativa local és la que fa engegar les coses.

 

En Joan Anton Pérez explica que per a cada CIATE, la Generalitat atorga una subvenció de 450 euros, que lògicament no cobreix totes les despeses del curs.

 

En Pau Aguilera introdueix el binomi dels monitors d’escacs/mestres d’escola. Segons ell, hi ha mancances importants en aquests darrers per a què puguin donar classe. La Mª Ángeles respon dient que això és generalitzar massa i que hi ha molts casos en què això no és així i el rendiment que dóna un professor d’escola és molt alt, més que els monitors d’escacs.

 

En Pau Aguilera planteja un altre dubte, i és la dependència a la normativa del Consell Català de l’Esport. Sembla que a la llarga s’estigui fent un curs a l’INEF. En Joan Anton respon que per això es va crear la figura del CIATE, equivalent al vell carnet de monitor, i apunta que per la seva experiència, creu que el professor d’escola està metodològicament molt més preparat que un monitor d’escacs. Per en Jordi Prió, el que cal anar potenciant són els cursos de formació per a mestres i professors d’escola per resoldre mancances, perquè amb ells guanyaríem un personal molt nombrós i molt qualificat.

 

En Gabriel Castellet apunta breument la seva experiència a nivell laboral contractual, fent referència a què la seva escola d’escacs està reconeguda com a empresa sense ànim de lucre i han anat fent classes dins l’horari escolar sense problemes.

 

En Jordi Prió planteja la via de la sisena hora a Primària com a possible entrada dels escacs a les escoles de forma massiva. Creu que des del Comitè s’ha de potenciar això, igual que els Crèdits de Lliure Elecció a les Universitats i els cursos d’intercanvi (escacs i didàctica).

 

En Josep Paredes opina que és un bon moment per a muntar això i tirar endavant amb un comitè actiu en la difusió dels escacs a Catalunya. Del 1975 al 1985, explica, hi va haver un intent semblant, amb la creació de l’Institut d’Escacs de Catalunya, però no va funcionar. Finalment pregunta a quanta gent ha arribat aquesta convocatòria, perquè el fonamental és que s’assabenti el màxim de persones possibles.

 

En Joan Anton respon que per això caldrà tenir un responsable del cens. A partir d’aquí presenta l’estructura del Comitè de Monitors:

 

3. PLANTEJAMENT DE L’ESTRUCTURA I REGULARITZACIÓ DEL COMITÈ

    

                       

 

El que cal ara és buscar persones per cobrir cadascun dels llocs i anar treballant amb bona voluntat per activar el comitè. El càrrec de President ja es va elegir en el seu moment, segons marcaven els estatuts, però potser, amb aquest nou punt de partida, caldria plantejar-se fer-lo dimitir i reobrir una convocatòria electoral. En aquest moment, estructurar un Comitè serà més còmode que una Associació, perquè és un estament federatiu i ja té unes eines establertes.

 

Es manté, doncs, com a President en Pep Melendes. En Jordi Morcillo queda com a Responsable del Cens i Secretari. La Noemí Martínez i en Jordi Prió seran els responsables de formació, en Josep Mª Camell i en Miquel Fernández-Díaz els de la Borsa de Treball i Assessoria Laboral. Pel que fa a delegats territorials, en Joaquín Fernández i en Paulino Aguilera queden com a encarregats de Barcelona Comarques, a l’espera de cobrir les altres delegacions.

 

4. TORN OBERT DE PARAULES

 

La Mª Ángeles García, en Jordi Prió i en Josep Mª Camell duen a terme un debat sobre les noves titulacions i el CIATE. Els dos primers posen especial èmfasi en no tancar-ho als jugadors federats i permetre així l’accés al professorat no especialista en escacs. En aquest punt en Joan Anton Pérez presenta els diferents models de CIATE, alguns dels quals poden encaixar en la programació dels escacs.

 

En Pep Melendres, fent referència a la formació del professorat, explica les darreres activitats de la recent creada Escola Municipal d’Escacs amb col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona. Fa poc es va fer un curset de 8 hores de formació al professorat.

 

En Gabriel Castellet proposa que per constar en el nou cens (ser reconegut com a monitor federatiu) no sigui imprescindible haver obtingut una titulació o haver fet un curset de monitor (FCE o FEDA). Planteja que amb acreditar una certa experiència n’hi hauria d’haver suficient. En Josep Mª Camell, en canvi, dubta de la validesa, actualment, del títol de monitor federatiu.

En Joan Anton Pérez assenyala que el títol de monitor federatiu encara està reconegut per l’Escola Catalana de l’Esport, i donat que la implantació generalitzada de les noves titulacions serà molt lenta, creu que encara pot tenir uns anys de vida. L’Escola Catalana de l’Esport proposa fer un examen als CIATE per a què es pugui reconèixer com a títol (fins ara només s’atorgava un certificat d’assistència, com apuntava també en Josep Mª Camell).

En Gabriel Castellet no veu això incompatible amb la seva proposta i creu que s’ha de potenciar igualment que els monitors facin un CIATE.  

 

5. VOTACIONS

 

-          Constitució de les funcions del Comitè i de la seva estructura: s’aprova per unanimitat.

 

Així mateix, queda aparaulada una propera assemblea, prevista pel dissabte 16 de juny (encara per confirmar). Fins aquella data, s’obrirà un fòrum de propostes que se sotmetran a votació. En la propera assemblea, queda pendent l’aprovació de la quota anual i la seva quantitat.

 

Sense més temes a tractar, s’aixeca la sessió a les 13,45 hores.

 

DILIGÈNCIA D'APROVACIÓ DE L'ACTA CORRESPONENT A L'ASSEMBLEA DE MONITORS I ENTRENADORS DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS CELEBRADA EL 21 D’ABRIL DE 2007

 

N’ Enric Garcia Garrido, major d'edat, membre de l'Assemblea de Monitors de la Federació Catalana d’Escacs, en qualitat d'interventor.

En Gerard Prats i Fumadó, major d'edat, membre de l'Assemblea de Monitors de la Federació Catalana d’Escacs, en qualitat d'interventor.

En Josep Paredes i Prats, major d'edat, membre de l'Assemblea de Monitors de la Federació Catalana d’Escacs, en qualitat d'interventor.

 

Les persones esmentades, designades com a interventors d'acord amb l'article 37 dels Estatuts d'aquesta Federació i l'article 33, darrer paràgraf del D. 70/94, DECLAREN APROVADA LA PRESENT ACTA DE L'ASSEMBLEA EXTRAORDINARIA per la qual cosa signen la present.