ASSEMBLEA DEL COMITÈ D’ÀRBITRES

25 octubre 2009

Temes tractats a la reunió:

1. Lectura de l’acta anterior i aprovació si s’escau.

S’ha fet la lectura de l’acta anterior i ha estat aprovada.

2. Explicació, per part del president, dels futurs projectes.

El president ha procedit a comentar diversos temes que estem tractant:

- A partir d’ara es farà només una assemblea d’àrbitres a l’any que serà ordinària i extraordinària a la vegada, aquesta assemblea serà sobre finals de juny o principis de juliol.

- S’ha informat de que hi ha la proposta, per part de la federació, de que en els matxos del campionat per equips de Catalunya que no hi hagi àrbitre, els delegats podran indicar les caigudes de bandera. Aquesta proposta està pendent de ser aprovada a l’assemblea de clubs que tindrà lloc el proper 14 de novembre. Nosaltres estem en contra d’aquesta proposta donat que contradiu les lleis dels escacs.

- S’ha informat de que està pendent d’aprovació la possibilitat de tenir un àrbitre (Internacional o Fide) “telefònic” en la categoria de Divisió d’Honor del campionat per equips de Catalunya. Aquest àrbitre no podrà ser jugador en el campionat, ni dissabte ni diumenge, i haurà d’estar disponible els dissabtes per la tarda per qualsevol consulta telefònica; la seva tasca, a part de resoldre les consultes, serà la de supervisar els aparellaments, signar l’informe i les normes, si n’hi ha.

- S’ha explicat que hi ha uns adjunts que s’han suprimit, antigament aquests adjunts no existien, ara hi són, però quan es van fer les negociacions amb la federació del 5% d’augment en el pressupost vam  arribat a l’acord de que si hi ha un “pla B” (un àrbitre disponible que pugui substituir al principal en cas que passes quelcom) certs adjunts seran suprimits.

- S’ha informat de que estem treballant en el tema de les traduccions de les lleis dels escacs directament de l’anglès al català, ja tenim el pressupost i estem pendents de que la federació l’aprovi.

- S’ha parlat sobre el pressupost que tenim el comitè d’àrbitres, aquest any els ingressos han pujat notablement, tenim superàvit i les despeses també han pujat, fet que indica que estem fent coses.

- S’ha explicat que aquest any està previst que els curs d’àrbitres catalans es faci els dissabtes, en unes dates diferents a les que s’acostumen a fer i que es farà a Barcelona. Això és degut a que diverses persones interessades en el curs ens han comentat que per setmana santa no els va bé i que ja portem varis anys fent-ho a Salou.

3. Exposició i votació de les propostes dels àrbitres.

No hi ha hagut propostes.

4. Torn de consultes.

En el torn de consultes en Roc Messeguer ha preguntat pel curs d’àrbitre FEDA, estem pendents de l’Espanyola obri la convocatòria, quan ho fagi sol·licitarem fer un curs i un examen FEDA a Catalunya.

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA

1. Exposició, per part del comitè, de casos de decisions arbitrals i debat per unificar criteris.

El comitè a procedit a citar diversos casos que es donen o es poden donar juntament amb el que nosaltres opinem, posteriorment s’ha fet un debat de cada cas per tal d’unificar criteris a la hora de prendre les decisions (en negreta teniu exposada la conclusió a la que hem arribat entre tots):

1.1.- Amb l’entrada de les noves lleis, si no s’especifica el contrari a les bases dels tornejos, el temps d’espera serà 0. Des del comitè volem aconsellar-vos que, en llampec i ràpides, el temps d’espera sigui a caiguda de bandera.

S’ha fet un debat i una votació sobre aquest cas i, per majoria, s’ha decidit RECOMANAR que en llampec i ràpides el temps d’espera sigui a caiguda de bandera.

1.2.- En el cas de que en llampec o ràpides es doni la situació de que un jugador (per exemple blanques) posa el rei al costat del rei contrari, les negre no s’adonen i juguen i les blanques reclamen il·legal, el primer que hem de fer es preguntar qui ha posat primer el rei al costat de l’altre, llavors tenim dos casos:

- Si els dos es contradiuen o no se’n recorden i nosaltres no ho hem vist i no es pot demostrar qui l’ha posat primer, el que reclama la il·legal en el seu temps guanya (si són ràpides) o se li sumen dos minuts (en cas de semi-ràpides). En aquest cas l’únic que podem saber com àrbitre és que hi ha un posició il·legal damunt del taulell i que l’últim que ha jugat, en aquest cas, són les negres.

- Si les blanques admeten que elles han posat primer el rei al costat de l’altre la partida segueix i el blanc ha de moure el rei, donat que les negres no poden reclamar il·legal perquè no els toca jugar.

S’ha fet un debat i s’ha decidit que per acabar amb els comportament antiesportius que fan alguns jugadors de posar un rei al costat del contrari quan estan perduts, si detectem aquest comportament es procedirà a sancionar al jugador que ho ha fet.

1.3.- En cas de que un jugador hagi donat mat i se li ha caigut la bandera, guanya la partida, d’acord amb l’article 5.1 de les lleis dels escacs que ens diu “La partida es ganada por el jugador que ha dado mate al rey de su adversario. Esto finaliza inmediatamente la partida...”

S’ha fet un debat sobre el tema i s’ha matisat que si la bandera cau abans de que s’hagi arribat a completar el mat és bandera, però si no veiem ni podem determinar quina de les dues coses s’ha donat abans, és mat.

1.4.- En cas de que en llampec o ràpides ens trobem que en el rellotge figurin 0 minuts i 0 segons pels dos jugadors són taules. Tal com ens indiquen les lleis dels escacs en l’apèndix A4, apartat d.2. que diu “Para reclamar una victoria por tiempo, el reclamante debe detener ambos relojes y notificárselo al àrbitro. Para que la reclamación prospere, la bandera del reclamante debe permanecer en alto y la de su adversario caída después de que se haya parado los relojes.” I d.3. que diu “Si ambas banderas han caído la partida es tablas”. És a dir que, encara que visualitzem el “símbol” que indica la bandera que ha caigut en primer lloc o presenciem quina ha caigut primer, si al reclamant no li queda temps quan para el rellotge són taules.

En canvi, en el cas de les lentes, si es pot determinar quina ha caigut primer amb el “símbol” o ho visualitzem, sí que perd al que se li ha caigut en primer lloc, d’acord amb l’article 6.11.

S’ha fet un debat respecte els dos casos, amb llampec i ràpides tots hem estat d’acord de que són taules. En el cas de lentes no hi ha hagut un consens per majoria, hi havia gent que estava d’acord en que si es pot determinar quina ha caigut primer amb el “símbol”, aquest perd la partida, hi havia persones que opinaven que aquest tipus d’informació “extra” no es pot utilitzar, antigament amb els analògic no hi era, l’únic que visualitzàvem eren les dues banderes caigudes i llavors eren taules.

S’ha decidit que es seguirà parlant d’aquest tema a la pròxima assemblea.

1.5.- Com ja sabeu moltes vegades passa que les blanques fan el primer moviment, polsen el rellotge i després l’encenen; o que s’obliden de polsar-lo, o que els del costat el polsen sense voler, etc... En aquests casos si hi ha control i/o increment ocorre que el temps que hi ha en el rellotge i/o les jugades que queden per a que es passi automàticament el control, són incorrectes, a les lleis ens diuen que el rellotge serà corregit a criteri del àrbitre, per unificar criteris des del CTA volem aconsellar que si es detecta algun d’aquest casos, amb les jugades que s’han efectuat, es calculi el temps que hi hauria d’haver, les jugades que haurien de quedar pel control i corregeixi el rellotge.

S’ha fet un debat sobre el tema, respecte al fet de calcular el temps i les jugades que haurien de figurar al rellotge i corregir-lo hem estat tots d’acord. També s’ha parlat de buscar maneres per a que no es puguin produir aquests fets, per exemple s’ha exposat l’opció de programar els rellotges de manera que incrementin el control un cop ha finalitzat el temps del període anterior, així evitaríem que encara que els jugadors s’oblidin de polsar el rellotge o el polsin de més no influeixi en el control; el principal problema que s’ha trobat és que la gent no està acostumada i podria produir confusió el fet de que en una partida pesessin les 40 jugades i no s’incrementés el control perquè encara no han esgotat el temps de l’anterior període. S’ha fet una votació de quina de les dues maneres es veia més adient i com no s’ha votat cap de les dues per majoria hem decidit deixar aquest tema per la pròxima assemblea.

2.      Exposició, per part dels àrbitres, de casos de decisions arbitrals i debat per unificar criteris.

2.1.- En Jaume Bosch va exposar el cas de que un jugador que li toca amb negres, li sona el mòbil quan ja s’ha iniciat la ronda però ell no ha començat a jugar perquè el seu contrincant no ha arribat.

Vam debatre el cas entre tots i vam arribar al consens de que un cop iniciada la ronda tot jugador ha de tenir el mòbil apagat, és a dir que en aquest cas perdria donat que ja s’ha iniciat la seva partida.

Al finalitzar l’assemblea va sortir el tema de l’arbitratge “telefònic” de la Divisió d’honor, aquest tipus d’arbitratge no està permès per la FIDE, fet pel qual l’àrbitre que ho fes s’arriscaria a que la FIDE el sanciones. Es va proposar de que si el comitè ha de licitar aquesta prova enviarem un comunicat a tots els àrbitres catalans RECOMANANT que no licitin.