Normativa jurídica de la Federació Catalana

 

REGLAMENT DE DISCIPLINA ESPORTIVA DE LA FCE

 

DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

L’objecte d’aquest REGLAMENT és regular l’ÀMBIT DISCIPLINARI FEDERATIU així com l’ÀMBIT ASSOCIATIU de la Federació Catalana d’Escacs.

Article 2

L’àmbit disciplinari s’estén a conèixer les infraccions de les regles del joc, la prova o la competició, específiques de la modalitat esportiva dels escacs, i les infraccions de la conducta esportiva tipificades amb caràcter general i específiques de la Federació Catalana d’Escacs.

La potestat jurisdiccional en l’àmbit disciplinari confereix als seus titulars legítims la possibilitat d’enjudiciar i, si escau, de sancionar les persones o les entitats sotmeses a la disciplina esportiva, segons les respectives competències.

Article 3

En l’àmbit competitiu la potestat jurisdiccional esportiva s’estèn a conèixer les qüestions de naturalesa competitiva que es plantegin en relació o com a conseqüència de la pràctica de l’esport, regulada per les normes aplicables a cada federació esportiva.

La potestat jurisdiccional en l’àmbit competitiu confereix als seus titulars legítims la possibilitat de conèixer i resoldre totes les qüestions que siguin plantejades en relació amb l’aplicació de les normes reglamentàries esportives establertes per a regular la competició que correspongui al respectiu àmbit organitzatiu.

Article 4

L’àmbit associatiu s’estén a conèixer les accions o omissions que comportin l’incompliment de les prescripcions estatutàries o reglamentàries de la FCE.

La potestat jurisdiccional en l’àmbit associatiu confereix als seus titulars legítims la possibilitat d’enjudiciar i, si escau, de sancionar les persones o les entitats sotmeses a les prescripcions estatutàries o reglamentàries de la FCE.

Article 5

L’exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit disciplinari de la FCE, correspon:

a) Als àrbitres durant el desenvolupament de la competició, amb subjecció a les regles establertes per les disposicions de la modalitat esportiva dels escacs, o per les específiques aprovades per a la competició de què es tracti.

b) Al comitè de competició i disciplina esportiva i d’apel·lació de la FCE, pel que fa a totes les persones que integren l’estructura orgànica federativa, als clubs esportius i llurs directius, esportistes, tècnics, jutges o àrbitres i, en general, pel que fa a totes les persones i entitats que estan federades i desenvolupen l’activitat esportiva en l’àmbit d’actuació de la FCE.

c) A la Junta Directiva pel que fa a totes les persones i entitats que estan federades i desenvolupen l’activitat esportiva en l’àmbit d’actuació de la FCE.

Article 6

La FCE, exerceix la potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit disciplinari, d’acord amb els seus estatuts , el present regalment disciplinari i la resta de l’ordenament jurídic esportiu.

LA DISCIPLINA ESPORTIVA

Article 7

La competència atribuïda a la jurisdicció disciplinària esportiva, quan es tracti d’activitats de la FCE o de competicions compreses dins l’àmbit d’actuació de la FCE, s’estén a conèixer les infraccions de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva, tipificades amb caràcter general per la Llei 8/88 modificada per la Llei 8/99 i les disposicions estatutàries o reglamentàries específiques de la FCE.

Article 8

Les infraccions es classifiquen de la manera següent:

a) Són infraccions de les regles del joc les accions o les omissions que durant el transcurs d’una partida, d’una prova o d’una competició de tipus federatiu vulneren les normes reglamentàries reguladores de la pràctica de l’esport d’escacs.

b) Són infraccions de la conducta esportiva les accions o les omissions contràries al que disposen les normes generals o específiques de disciplina i convivència esportives, siguin o no comeses durant el transcurs d’una partida, d’una prova o d’una competició de tipus federatiu.

Article 9

En relació amb la disciplina esportiva, la FCE estableix, amb un respecte ple per les disposicions contingudes en la Llei 8/1988, de l’Esport, modificada per la Llei 8/99, de la Jurisdicció Esportiva, les qüestions següents:

a) Un sistema tipificat d’infraccions de les regles del joc específiques per la FCE, que en determini el caràcter de molt greu, greu i lleu.

b) Un sistema de sancions proporcional al d’infraccions tipificades.

c) La determinació de les causes modificatives de la responsabilitat i els requisits d’extinció i prescripció d’aquesta.

d) L’observança dels principis legals establerts respecte al procediment sancionador, especialment els relatius a la prohibició d’imposar doble sanció pels mateixos fets i de sancionar per infraccions tipificades amb posterioritat al moment d’haver estat comeses, i l’aplicació dels efectes retroactius favorables.

e) Els procediments disciplinaris de tramitació i imposició, si escau, de sancions que garanteixin el respecte del tràmit d’audiència dels interessats.

f) Un sistema de recursos contra les resolucions dictades en exercici de la potestat disciplinària.

Article 10

Les infraccions de la conducta esportiva es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Article 11

Són infraccions molt greus:

1.      Les agressions als àrbitres, als jugadors, al públic, als tècnics, als directius i a totes les altres autoritats esportives si causen lesions que signifiquen un detriment de la integritat corporal o de la salut física o mental de la persona agredida.

2.      Els comportaments antiesportius que impedeixin la realització de qualsevol tipus de competició, o que obliguin a suspendre’ls temporalment o definitivament.

3.      Les intimidacions o les coaccions fetes contra àrbitres, tècnics, directius i totes les altres autoritats esportives.

4.      La desobediència manifesta de les ordres i les instruccions emanades de jutges,  tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives.

5.      Els abusos d’autoritat i la usurpació d’atribucions.

6.      La violació de secrets en afers que es coneguin per raó del càrrec.

7.      Els actes de rebel·lia contra els acords de la FCE.

8.      Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d’una prova o d’una competició.

9.      L’alineació indeguda, la incompareixença no justificada o la retirada d’una prova, o d’una competició.

10.  El consum de substàncies o fàrmacs destinats a augmentar artificialment la capacitat física o psíquica (mental) de l’esportista i la pràctica d’activitats o la utilització de mètodes antireglamentaris que puguin modificar o alterar els resultats d’una competició o d’una prova.

11.  La promoció del consum de substàncies o fàrmacs o la incitació a consumir-ne.

12.  Els actes dirigits a predeterminar o alterar els resultats de les eleccions dels càrrecs de representació o direcció dels clubs esportius i les federacions esportives i tots els actes dirigits a impedir o pertorbar el desenvolupament dels processos electorals dels clubs esportius i de la FCE, incluint les Representacions Territorials.

13.  El trencament de la sanció imposada per una falta greu o molt greu.

14.  Els incompliments dels acords de les assemblees generals o de les juntes directives de la FCE i Representacions Territorials, i també dels reglaments electorals i altres disposicions estatutàries o reglamentàries.

15.  La no-convocatòria, en els terminis o les condicions legals, de manera sistemàtica i reiterada, dels òrgans col·legiats i/o de les juntes de socis dels clubs i associacions esportius.

16.  L’incompliment de les resolucions fermes dictades pel Tribunal Català de l’Esport.

17.  La utilització incorrecta dels fons privats de les associacions i els clubs esportius i de les federacions esportives catalanes, i també de les subvencions, els crèdits, els avals i altres ajudes rebudes de l’Estat i de les comunitats autònomes o els ajuntaments i altres corporacions de dret públic.

18.  Els actes, les manifestacions i qualsevol tipus de conducta dels directius, àrbitres, tècnics, jugadors i socis que, directament o indirectament, indueixin o incitin a la violència.

19.  Les que amb aquest caràcter estableixin les associacions, les agrupacions i la FCE com a infracció de la conducta esportiva de l’esport dels escacs.

20.  La realització d’activitats i la prestació de serveis relacionats amb l’esport en condicions que puguin afectar greument la salut i la seguretat de les persones.

21.  L’incompliment de les mesures de seguretat i higiene en matèria esportiva que comporti un risc greu per a les persones o per a llurs béns.

22.  La realització dolosa de danys en les instal·lacions esportives i el mobiliari o equipaments esportius.

23.  La introducció de tota classe d’armes i objectes susceptibles d’ésser utilitzats com a tals.

24.  La introducció i l’exhibició de pancartes, símbols, emblemes o llegendes que impliquin incitació a la violència. Els organitzadors estan obligats a retirar-los immediatament.

25.  Introduir o vendre dins les instal·lacions on celebrin competicions esportives tota classe de begudes alcohòliques.

26.  La participació violenta en baralles o desordres públics en els recintes esportius o en els seus voltants, que ocasionin danys o riscos greus a les persones o als béns.

27.  La reincidència en la comissió de faltes greus.

28.  El trencament de sancions imposades per infraccions greus o molt greus.

29.  La falta d’assistència no justificada a la convocatòria de la Selecció Catalana d’Escacs. A aquests efectes la convocatòria s’enten referida tant als entrenaments com a la celebració efectiva de la prova o competició.

30.  Els actes notoris i públics que atentin a la dignitat o el decòrum esportiu quan tinguin una especial gravetat.

31.  La manipulació o alteració, ja sigui personalment o a travès d’una altra persona, del material o equipament esportiu en contra de les regles tècniques que regeixen la Federació Catalana d’Escacs, la FEDA, quan puguin alterar la seguretat de la competició o posin en perill la seguretat de la integritat de les persones.

32.  La duplicitat de llicència esportiva per part d’un jugador en dues entitats esportives en una mateixa temporada.

Article 12

Són infraccions greus:

1.      Les agressions a què es refereix l’apartat 1 de l’article 11 d’aquest reglament, si comporten una gravetat menor, atès el mitjà emprat o el resultat produït.

2.      Els insults i les ofenses a àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives, o contra el públic assistent i altres jugadors.

3.      Les conductes que alterin el desenvolupament normal d’’una prova o d’una competició que no estiguin contemplades com a faltes molt greus

4.      L’incompliment d’ordres, de convocatòries o d’instruccions emanades d’àrbitres, tècnics, directius i totes les altres autoritats esportives.

5.      Els actes notoris i públics que atemptin contra el decòrum o la dignitat esportius.

6.      L’exercici d’activitats públiques o privades declarades incompatibles amb l’activitat o la funció esportiva desenvolupada.

7.      La comissió per negligència de les infraccions tipificades pels apartats 14, 15, 16 i 17 de l’article 11 d’aquest reglament.

8.      L’actitud passiva en el compliment de les obligacions de prevenir la violència en els espectacles públics, i de lluitar-hi en contra, i també en la investigació i el descobriment de la identitat dels responsables d’actes violents.

9.      L’encobriment de l’ànim lucratiu per mitjà d’entitats esportives sense ànim de lucre.

10.  La comissió dolosa de danys en les instal·lacions esportives i en el mobiliari o els equipaments esportius.

11.  La negativa o la resistència a facilitar l’actuació inspectora.

12.  L’incompliment d’alguna de les obligacions o les condicions establertes per aquest Reglament en matèria de llicències, d’instal·lacions esportives, de titulació dels tècnics i de control mèdic i sanitari.

13.  L’incompliment, per les entitats esportives legalment inscrites en el Registre d’Entitats Esportives, de qualsevol de les obligacions establertes pels articles 25.1 i 31.2 de la Llei 8/88 de l’Esport, modificada per la Llei 8/99, de la Jurisdicció Esportiva.

14.  La manca de l’assegurança de responsabilitat civil a què es refereix l’article 61 de la Llei 8/88 de l’Esport, modificada per la Llei 8/99, de la Jurisdicció Esportiva.

15.  La utilització o difusió de denominacions o la realització d’activitats pròpies de la F.C.E., i qualsevol altre pràctica susceptible d’induir a error.

16.  L’organització o la participació en activitats esportives en edat escolar no autoritzades per l’òrgan competent.

17.  La reincidència en la comissió de faltes lleus.

18.  El trencament de sancions imposades per infraccions lleus.

19.  Les conductes descrites en les lletres a, g, h i i de l’article 72 de la llei 8/88 de l’Esport, modificada per la Llei 8/99, de la Jurisdicció Esportiva quan no hi concorrin les circumstàncies de perjudici, risc o perill en el grau establert.

20.  La desobediència de les ordres o les disposicions de les autoritats governatives relatives a les condicions de celebració dels aconteixements sobre qüestions que n’afecten el desenvolupament normal i adequat.

21.  L’incompliment en els recintes esportius de les mesures de control sobre l’accés i la permanència o el desallotjament, la venda de begudes i la introducció i la retirada d’objectes prohibits.

22.  La introducció de begudes alcohòliques en la sala de joc.

Article 13

Són infraccions lleus:

1.      Les observacions formulades a àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions, de manera que signifiquin una lleugera incorrecció.

2.      La lleugera incorrecció amb el públic o amb altres jugadors o competidors.

3.      L’actitud passiva en el compliment de les ordres i les instruccions rebudes de jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.

4.      L’incompliment de les normes esportives per negligència o descurança, llevat del cas que constitueixi una infracció greu o molt greu.

5.      Les que amb aquest caràcter estableixin les associacions, les agrupacions i les federacions com a infracció de la conducta esportiva.

6.      L’incompliment d’alguna de les obligacions o les condicions establertes per aquest Reglament i la normativa de desenvolupament, si la infracció no té la consideració de falta molt greu o greu.

7.      El descuit i l’abandonament en la conservació i la cura de les sales de joc i les instal·lacions esportives.

Article 14

Es consideren infraccions molt greus, greus i lleus de les regles del joc, de la prova o de la competició les que amb aquest caràcter estableixin els estatuts i els reglaments dels diferents ens de l’organització esportiva, que han de tipificar les accions i les omissions en funció de llur gravetat i de l’especificitat de les diferents modalitats esportives, amb ple respecte pels principis i els criteris generals establerts per aquest Reglament.

Article 15

1. Per raó de les infraccions tipificades per aquest Reglament es poden imposar les sancions següents:

a)     L’avís.

b)     L’amonestació pública.

c)   La suspensió o la inhabilitació temporals.

d) La privació definitiva o temporal dels drets d’associat o associada.

e) La privació de la llicència federativa.

f) La inhabilitació a perpetuïtat.

g) La multa.

h) La clausura de les zones de joc o el recinte esportiu.

i) La prohibició d’accedir als locals de joc i/o als recintes esportius.

j) La pèrdua de la competició o la desqualificació.

k) La pèrdua de punts o de llocs en la classificació.

l) La pèrdua o el descens de categoria o divisió.

m) La pèrdua de la partida.

Article 16

2. Corresponen a les infraccions molt greus:

a) La inhabilitació a perpetuïtat.

b) La privació definitiva de la llicència federativa.

c) La privació definitiva dels drets d’associat o associada.

d) La suspensió o la inhabilitació temporals per un període d’un a quatre anys o, si escau, per un període d’una a quatre temporades.

e) La privació del dret d’associat o associada per un període d’un a quatre anys.

f) La multa de fins a 1.200.

g) La pèrdua o el descens de categoria o divisió, la pèrdua de punts o de llocs en la classificació, o la clausura del recinte esportiu per un període de quatre partides a una temporada, segons que escaigui.

h) La pèrdua de la competició o la desqualificació de la prova

i) La prohibició d’accedir als estadis o als recintes esportius per un període d’un any o més, fins a cinc.

j) La pèrdua de la partida

Article 17

Corresponen a les infraccions greus:

a) La suspensió o la inhabilitació per un període d’un mes a un any, o si escau, de cinc partides a una temporada.

b) La privació dels drets d’associat o associada per un període d’un mes a un any.

c) La multa de fins a 600 .

d) La pèrdua de la partida, o la desqualificació en la prova, o la clausura de la zona de joc o del recinte esportiu per un període d’una partida o més, fins a tres, segons que escaigui.

e) La prohibició d’accedir als estadis o als recintes esportius per un període d’un mes a un any.

f) La pèrdua de la partida

Article 18

Corresponen a les infraccions lleus:

a) La suspensió per un període no superior a un mes o un període d’un a quatre partides.

b) La multa de fins a 300 .

c) La privació dels drets d’associat o associada per un període màxim d’un mes.

d) La prohibició d’accedir als estadis o als recintes esportius per un període màxim d’un mes.

e) L’avís.

f) L’amonestació pública.

g) La pèrdua de la partida..

Article 19

La sanció de multa només es pot imposar a les entitats esportives, així com als infractors que perceben retribució econòmica per llur tasca. L’impagament de les multes determina la suspensió per un període ni inferior ni superior al de la suspensió que es podria imposar per la comissió d’una infracció de la mateixa gravetat que la que va determinar la imposició de la sanció econòmica.

Article 20

Les sancions de multa, de pèrdua de la partida, de descompte de punts en la classificació, de pèrdua de categoria o divisió i de prohibició d’entrar als estadis o als recintes esportius es poden imposar simultàniament amb qualsevol altra sanció.

Article 21

En el cas que s’imposi una sanció que impliqui la pèrdua de la partida o la desqualificació de la prova, o si s’imposa una sanció per una infracció que tingui per objecte la predeterminació, mitjançant preu, acord o intimidació, del resultat d’una partida, d’una prova o d’una competició, o si la infracció és de les tipificades per l’apartat 11 de l’article 11, els òrgans disciplinaris titulars de la potestat sancionadora estan facultats per a alterar el resultat de la partida, de la prova o de la competició, si es pot determinar que, si no s’hagués produït la infracció, el resultat hauria estat diferent.

Article 22

Són circumstàncies que agreugen la responsabilitat:

a)     La reiteració.

b)     La reincidència.

c)      El preu.

d)    El perjudici econòmic ocasionat.

Article 23

REITERACIÓ:  Hi ha reiteració si l’autor o autora d’una infracció ha estat sancionat en el curs d’una mateixa temporada per un altre fet que tingui assenyalada una sanció igual o superior o per més d’un que tingui assenyalada una sanció inferior.

REINCIDÈNCIA:  Hi ha reincidència si l’autor o autora d’una infracció ha estat sancionat en el curs d’una mateixa temporada per un fet de la mateixa naturalesa o anàloga del que s’ha de sancionar.

Article 24

Són circumstàncies atenuants:

a) La provocació suficient, immediatament anterior a la comissió de la infracció.

b) El penediment espontani.

Article 25

Els òrgans disciplinaris de la FCE  podran, en l’exercici de llur funció, aplicar la sanció en el grau que estimin convenient, tenint en compte la naturalesa dels fets, la personalitat del responsable, les conseqüències de la infracció i la concurrència de circumstàncies atenuants o agreujants.

Article 26

1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix:

a) Pel compliment de la sanció.

b) Per la prescripció de les infraccions o de les sancions.

c) Per la mort de la persona inculpada.

d) Per la dissolució del club, l’entitat o la federació sancionats.

e) Per l’aixecament de la sanció.

f) Per la pèrdua de la condició d’esportista, d’àrbitre o àrbitra o de tècnic o tècnica federat o de membre del club o associació esportiva de què es tracti.

En aquest últim cas, si la pèrdua de la condició és voluntària, aquest supòsit d’extinció de la responsabilitat disciplinària té efectes merament suspensius si qui està subjecte a procediment disciplinari en tràmit o ha estat sancionat recupera en qualsevol modalitat esportiva, i dins un termini de tres anys, la condició amb què quedava vinculat a la disciplina esportiva. En aquest cas, el temps de suspensió de la responsabilitat disciplinària no es computa als efectes de la prescripció de les infraccions ni de les sancions.

Article 27

Les infraccions lleus prescriuen al mes; les greus, a l’any, i les molt greus, als tres anys d’haver estat comeses.

Article 28

El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar el dia en què s’han comès, s’interromp en el moment en què s’acorda iniciar el procediment i torna a comptar si l’expedient roman paralitzat per causa no imputable a l’infractor o infractora durant més de dos mesos o si l’expedient acaba sense que l’infractor o infractora hagi estat sancionat.

Les sancions prescriuen al mes si han estat imposades per infracció lleu; a l’any, si ho han estat per infracció greu, i als tres anys, si ho han estat per infracció molt greu.

El termini de prescripció de la sanció comença a comptar l’endemà del dia en què adquireix fermesa la resolució per la qual s’ha imposat o el dia en què se n’ha violat el compliment, si la sanció havia començat a complir-se.

Article 29

Les sancions imposades són immediatament executives, sense que les reclamacions o els recursos que s’hi interposin en contra en paralitzin o en suspenguin l’execució, llevat que, després d’haver interposat el recurs, l’òrgan encarregat de resoldre’l acordi, a instància de part, la suspensió de l’execució de la sanció imposada, si hi concorre algun dels requisits següents:

a) Si hi concorre una causa de nul·litat de ple dret de la sanció imposada.

b) Si la no-suspensió pot comportar danys o perjudicis de reparació impossible o difícil.

c) Si hi ha aparença de bon dret en favor de la persona que presenta el recurs.

d) Si la no-suspensió pot provocar la impossibilitat d’aplicar la resolució del recurs.

 

ELS PROCEDIMENTS JURISDICCIONALS EN L’ÀMBIT DISCIPLINARI

Article 30

Per a imposar sancions per qualsevol tipus d’infracció és preceptiva la instrucció prèvia d’un expedient disciplinari, d’acord amb el procediment que s’estableix en aquest Reglament de la FCE  i normativa aplicable.

Article 31

El procediment disciplinari, ha de regular i respectar el tràmit d’audiència dels interessats, el dret del presumpte infractor o infractora de conèixer, abans que caduqui el tràmit d’audiència, l’acusació que s’hi ha formulat en contra, i el dret dels interessats en l’expedient a formular les al·legacions que creguin pertinents, a recusar l’instructor o instructora i el secretari o secretària de l’expedient per causa legítima, i a proposar les proves que tendeixin a la demostració de les al·legacions i que guardin relació amb el que és objecte d’enjudiciament.

Article 32

Els procediments disciplinaris per a les infraccions de les regles del joc, la prova o la competició, o de la conducta esportiva, susceptibles d’ésser qualificades de constitutives d’una falta lleu o greu, quan requereixin la intervenció immediata dels òrgans disciplinaris per raó del desenvolupament normal del joc, la prova o la competició, es poden tramitar pel procediment d’urgència que estableixi aquest  reglament de la FCE.

 

EL PROCEDIMENT D’URGÈNCIA

Article 33

El procediment d’urgència s’inicia mitjançant l’acta de la prova o la competició que reflecteixi els fets que poden donar lloc a sanció, que ha d’ésser subscrita per l’àrbitre o àrbitra o qui estigui oficialment encarregat d’aixecar-la i pels competidors o llurs representants, o pels representants dels clubs o llurs delegats, si es tracta de competició per equips.

Article 34

El procediment d’urgència també pot iniciar-se mitjançant una denúncia de la part interessada recollida en l’acta de la partida o feta posteriorment, sempre que la denúncia es registri a les oficines de la FCE dins el segon dia hàbil següent al dia en què hagi tingut lloc la partida, la prova o la competició.

Article 35

En el supòsit que els fets que puguin donar lloc a sanció no estiguin reflectits en l’acta de la prova o la competició, sinó mitjançant annex o document similar, en el qual no hi hagi constància que l’infractor o infractora en conegui el contingut, el procediment s’inicia en el moment en què tingui entrada a la federació l’annex de l’acta de la partida o el document en què quedin reflectits els fets objecte d’enjudiciament.

Article 36

Un cop iniciat el procediment per la denúncia de la part interessada o com a conseqüència d’un annex de l’acta de la partida o el document similar, s’ha de donar trasllat de la denúncia o de l’annex o el document als interessats, com a màxim en les 24 hores següents.

Article 37

Els interessats, en el termini de dos dies hàbils següents al dia en què els és lliurada l’acta de la partida,  la prova o la competició, en el cas especificat per l’article 33 d’aquest Reglament, o en el termini de dos dies hàbils següents al dia en què hagi estat notificada la denúncia o l’annex o el document similar, al qual es refereixen els articles 35 i 36 d’aquest Reglament, poden formular, verbalment o per escrit, les al·legacions o les manifestacions que, en relació amb els fets imputats a l’acta, la denúncia o l’annex o el document similar, considerin convenients a llur dret i poden, dins el mateix termini, proposar o aportar també, si escau, les proves pertinents per a demostrar llurs al·legacions, si tenen relació amb els fets imputats.

Article 38

Si els interessats proposen alguna prova per a la pràctica de la qual es requereix l’auxili de l’òrgan competent per a resoldre l’expedient, aquest, abans de dictar la resolució pertinent, si estima procedent la pràctica de la prova, ha d’ordenar que es practiqui, ha de disposar el que calgui perquè es porti a terme al més aviat possible, com a màxim dins el termini de tres dies hàbils següents al dia en què n’hagi acordat la realització, i ha de notificar als interessats el lloc i el moment en què es practicarà, si la prova requereix la presència dels interessats.

Article 39

Si no es practiquen proves o un cop practicades les admeses o transcorregut el termini establert per a practicar-les, l’òrgan competent, en el termini màxim de cinc dies, dicta la resolució en què, de manera succinta, s’han d’expressar els fets imputats, els preceptes infringits i els que habiliten la sanció que s’imposi.

Article 40

Si els interessats han demanat la pràctica de proves i l’òrgan ho considera improcedent, s’han d’expressar en la mateixa resolució els motius de la denegació de les proves.

Article 41

La resolució a què fa referència l’article 39 d’aquest Reglament s’ha de notificar als interessats, amb expressió dels recursos que s’hi puguin formular en contra i del termini per a interposar-los.

 

EL PROCEDIMENT ORDINARI

Article 42

Llevat dels casos tipificats pel primer paràgraf de l’article 32 d’aquest Reglament, per a enjudiciar les infraccions s’ha de procedir d’acord amb el que s’estableix a continuació.

Article 43

El procediment per a enjudiciar les infraccions s’inicia amb la providència de l’òrgan competent, d’ofici, a denúncia de part interessada o a requeriment de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat o del Tribunal Català de l’Esport. Les denúncies han d’expressar la identitat de la persona o les persones que les presentin, la relació dels fets que puguin constituir infracció i la data de comissió i, sempre que sigui possible, la identificació dels possibles responsables.

Article 44

L’òrgan competent, abans que acordi l’inici del procediment, pot ordenar, amb caràcter previ, les investigacions i les actuacions necessàries per a determinar si hi concorren circumstàncies que justifiquin l’expedient, especialment pel que fa a determinar els fets susceptibles de motivar la incoació de l’expedient, a identificar la persona o les persones que en puguin resultar responsables i a les altres circumstàncies.

Article 45

L’òrgan competent, després de rebre la denúncia o el requeriment per a incoar un expedient i practicades les actuacions prèvies que es considerin pertinents, dicta la providència d’inici de l’expedient si entén que els fets que es denuncien poden constituir infracció. En cas contrari, dicta la resolució oportuna que acorda la improcedència d’iniciar l’expedient, la qual es notifica a qui ha presentat la denúncia o el requeriment per a iniciar l’expedient.

Article 46

No es pot interposar recurs contra la resolució que acordi l’inici de l’expedient. Contra la que acordi la improcedència d’iniciar-lo, es pot interposar recurs davant l’òrgan superior, en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà de la notificació.

Article 47

La providència en què s’acordi l’inici del procediment ha de contenir el nomenament d’instructor o instructora, el qual s’ha d’encarregar de la tramitació de l’expedient, i el del secretari o secretària que ha d’assistir l’instructor o instructora en la tramitació, a més d’una succinta relació dels fets que motiven l’inici de l’expedient, la possible qualificació, la identificació de la persona o les persones presumptament responsables i les sancions que hi podrien correspondre, sens perjudici del que resulti de la instrucció de l’expedient.

Article 48

A l’instructor o instructora i al secretari o secretària els són aplicables les causes d’abstenció i recusació previstes en la legislació de l’Estat per al procediment administratiu comú. Els interessats poden exercir el dret de recusació en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà de la notificació de la providència d’inici de l’expedient i al mateix òrgan que l’hagi dictat, el qual ha de resoldre sobre la recusació en el termini dels tres dies hàbils següents.

Article 49

En la providència que acordi l’inici del procediment s’ha de concedir als interessats el termini de sis dies hàbils, a comptar de l’endemà de la notificació, perquè puguin proposar per escrit la pràctica de totes les diligències de prova que puguin conduir a l’aclariment dels fets i a l’enjudiciament adequat.

Article 50

Un cop transcorregut el termini establert per l’article 49 d’aquest Reglament, l’instructor o instructora, mitjançant la resolució oportuna, ordena la pràctica de les proves que, proposades o no pels interessats, siguin rellevants per al procediment i la resolució. Per aquest motiu, en la mateixa resolució, l’instructor o instructora obre a prova l’expedient per un termini no superior a vint dies hàbils ni inferior a cinc, i comunica als interessats, a qui els ha d’ésser notificada la resolució, el lloc, el moment i la forma de practicar cada prova.

Article 51

Contra la resolució de l’instructor o instructora que denegui la pràctica d’una prova proposada pels interessats, aquests poden reclamar a l’òrgan competent per a resoldre l’expedient en el termini de tres dies hàbils, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució. L’òrgan competent, dins els cinc dies hàbils següents, resol sobre l’admissió o el rebuig de la prova proposada i, en el cas que l’admeti, resol el que procedeixi per a la pràctica corresponent.

Article 52

Un cop transcorregut el termini fixat per a la pràctica de les proves, l’instructor o instructora, en el termini de deu dies hàbils comptats des de l’endemà del dia en què fineixi el termini de pràctica de les proves, proposa el sobreseïment i l’arxivament de l’expedient, si considera que no hi ha motius per a formular cap plec de càrrecs o, en cas contrari, formula un plec de càrrecs, en el qual s’han de reflectir els fets imputats, les circumstàncies concurrents i les corresponents infraccions que puguin constituir motiu de sanció, juntament amb la proposta de resolució.

Article 53

La proposta de sobreseïment i l’arxivament de l’expedient o, si escau, el plec de càrrecs i la proposta de resolució s’han de notificar als interessats perquè, en el termini de deu dies hàbils, comptats des de la notificació, puguin examinar l’expedient i puguin presentar per escrit les al·legacions que considerin convenients en defensa de llurs drets o interessos.

Article 54

Un cop transcorregut el termini concedit als interessats per a formular les al·legacions, l’instructor o instructora en un plaç màxim de tres dies hàbils, eleva l’expedient a l’òrgan competent per a resoldre’l i manté o reforma la proposta de resolució a la vista de les al·legacions formulades pels interessats, per a la deliberació i la decisió de l’expedient.

Article 55

La resolució de l’òrgan competent posa fi a l’expedient i s’ha de dictar en el termini màxim de deu dies hàbils, a comptar de l’endemà del dia en què l’expedient és elevat a l’òrgan competent.

Article 56

La resolució serà notificada a les parts implicades en l’expedient per correu certificat amb acús de rebut i podrà avançar-se l’esmentada notificació via fax.

 

EL PROCEDIMENT JURISDICCIONAL EN L’ÀMBIT COMPETITIU

Article 57

Tots els expedients que s’incoïn d’ofici o a instància de part en matèria pròpia de la jurisdicció dins l’àmbit competitiu s’han de tramitar amb l’observança de les fases procedimentals següents:

a) La resolució inicial i la notificació fefaent d’aquesta a les parts interessades i a les que es considerin afectades per la decisió final.

b) El termini d’al·legacions, la proposició de prova i la pràctica d’aquesta.

c) La resolució final i la comunicació fefaent a les parts intervinents, amb especificació dels recursos pertinents i del termini per interposar-los.

 

EL PROCEDIMENT JURISDICCIONAL EN L’ÀMBIT ASSOCIATIU

Article 58

Tots els expedients que s’incoïn d’ofici o a instància de part en matèria pròpia de la jurisdicció dins l’àmbit associatiu s’han de tramitar amb l’observança de les fases procedimentals següents:

a) La resolució inicial i la notificació fefaent d’aquesta a les parts interessades i a les que es considerin afectades per la decisió final.

b) El termini d’al·legacions, la proposició de prova i la pràctica d’aquesta, termini que no serà inferior a 15 dies hàbils.

c) La resolució final i la comunicació fefaent a les parts intervinents, amb especificació dels recursos pertinents i del termini per interposar-los.

 

DISPOSICIONS COMUNS A TOTS ELS PROCEDIMENTS

Article 59

Un cop iniciat qualsevol procediment, l’òrgan competent per a incoar-lo pot adoptar, amb subjecció al principi de proporcionalitat, les mesures provisionals que estimi pertinents per a assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui dictar-se. L’adopció de mesures provisionals pot produir-se en qualsevol moment del procediment, d’ofici o per petició raonada de l’instructor o instructora, mitjançant acord motivat, que ha d’ésser notificat als interessats.

Article 60

Contra l’acord d’adopció de qualsevol mesura provisional es pot interposar recurs davant l’òrgan competent per a resoldre el recurs, en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà de la notificació de l’acord en què s’adopti la mesura.

Article 61

Contra les resolucions dictades en els procediments jurisdiccionals disciplinaris i competitius, es pot interposar recurs davant l’òrgan competent per a resoldre’l en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà del dia en què es notifiqui la resolució.

Article 62

Un cop interposat el recurs, l’òrgan competent per a resoldre’l n’ha de donar trasllat immediatament als altres interessats perquè, si escau, puguin impugnar-lo en el termini de dos dies hàbils.

Article 63

Si en el recurs o en la impugnació es demana la pràctica de proves indegudament denegades per l’òrgan que hagi dictat la resolució impugnada, o es demana la pràctica de proves de les quals la part que les proposi no n’hagi pogut tenir notícia abans de dictar-se la resolució impugnada, l’òrgan competent, abans de resoldre el recurs, s’ha de pronunciar sobre la pràctica de la prova demanada i, en el cas que acordi practicar-la, ha d’adoptar els acords que calguin perquè es practiqui en el termini màxim de sis dies hàbils, amb intervenció de les parts, si la prova ho requereix.

Article 64

Un cop transcorregut el termini establert per l’article 62 d’aquest reglament, si no s’ha demanat cap prova, o, si escau, no s’ha practicat la que ha estat admesa o ha transcorregut el termini fixat per l’article 63 d’aquest reglament sense que s’hagi practicat, l’òrgan competent per a resoldre el recurs dicta la resolució oportuna en el termini màxim de deu dies, la qual s’ha de notificar als interessats, amb expressió dels recursos que s’hi puguin interposar en contra i el termini per a interposar-los.

Article 65

En el cas que hagi transcorregut el termini establert per l’article 64 d’aquest reglament sense que s’hagi dictat resolució expressa, s’entén que el recurs ha estat desestimat, i es deixa expedita la via administrativa.

Article 66

En qualsevol moment del procediment l’òrgan competent per a iniciar l’expedient pot adoptar, mitjançant acord motivat, que s’ha de notificar als interessats, les mesures cautelars de caràcter provisional que assegurin l’eficàcia de la resolució final que hi pugui recaure.

Article 67

Les mesures a què fa referència l’article anterior, que no tenen caràcter de sanció, poden consistir en:

a) La prestació de fiances.

b) La suspensió temporal de serveis, activitats o autoritzacions.

c) El tancament d’instal·lacions esportives.

 

ELS RECURSOS

Article 68

Es pot recórrer contra els actes i les resolucions adoptats pels òrgans competents dels clubs i associacions esportius que perteneixen a la FCE i de la pròpia FCE, si han esgotat, respectivament, la via associativa o la federativa, segons el règim següent:

a) Si són resolucions definitives dictades per l’òrgan competent dels clubs o associacions esportius en matèria disciplinària esportiva, ha d’ésser al comitè d’apel·lació de la FCE, si es tracta de clubs federats, o directament al Tribunal Català de l’Esport, si estan constituïts com a clubs de lleure, en el termini dels deu dies hàbils següents al de la notificació de la resolució objecte de recurs.

b) Si són decisions adoptades pels òrgans electorals dels clubs o associacions esportius, ha d’ésser al comitè d’apel·lació de la FCE, si es tracta de clubs federats, o directament al Tribunal Català de l’Esport, si estan constituïts com a clubs de lleure, en el termini dels tres dies hàbils següents al de la notificació de l’acord objecte de recurs o al d’aquell en què s’entengui desestimada tàcitament la reclamació perquè no s’ha dictat cap resolució expressa en el termini establert.

c) Si són decisions adoptades pels òrgans electorals de la FCE, ha d’ésser al Tribunal Català de l’Esport, dins el termini de tres dies hàbils següents al de la notificació de l’acord objecte de recurs o al d’aquell en què la reclamació s’entengui desestimada tàcitament perquè no s’ha dictat cap resolució expressa en el termini establert.

d) Si són resolucions dictades pel comitè d’apel·lació de la FCE, en l’àmbit de llur competència revisora en matèria electoral, disciplinària esportiva i competitiva, ha d’ésser al Tribunal Català de l’Esport, en el termini dels deu dies hàbils següents al de la notificació de l’acord objecte de recurs o al d’aquell en què el recurs inicial s’ha d’entendre desestimat tàcitament perquè no s’ha dictat cap resolució expressa dins el termini establert.

e) Si són resolucions definitives adoptades pels òrgans competents dels clubs que pertanyen a la FCE i de la propia FCE en matèria disciplinària associativa, o qualsevol altra decisió emanada de llurs òrgans de govern i representació, ha d’ésser a l’autoritat judicial, sens perjudici del que estableix aquesta Llei per a la resolució extrajudicial dels conflictes en l’esport.

Article 69

Les decisions acordades amb caràcter immediat pels àrbitres durant el desenvolupament  d’una partida referides a les infraccions de les regles del joc i de la conducta esportiva són immediatament executives, sens perjudici de posteriors reclamacions.

Article 70

En les competicions sota la jurisdicció de la FCE, serà obligatori la constitució d’un Comitè de Competició del Torneig abans de l’inici de la competició. El Comitè de Competició de Torneig estarà format per:

-   El director del torneig que n’actuarà com a president.

-   L’àrbitre del torneig.

-   Dos representants escollits pels jugadors, sempre que no siguin part interessada. Per aquest cas s’escolliran, previament, dos suplents.

El Comitè de Competició del Torneig pren els acords per majoria simple i, en cas d’empat, el vot del president és diriment.

En les competicions organitzades per la FCE, l’autoritat disciplinària correspon al Comitè de Competició i Disciplina Esportiva. Les representacions territorials podran crear un Comitè de Competició que en primera instància

 

EL TRIBUNAL CATALÀ DE L’ESPORT

Article 71

El Tribunal Català de l’Esport és l’òrgan suprem jurisdiccional esportiu en els àmbits electoral, competitiu i disciplinari a Catalunya, que, amb el suport material, de personal i pressupostari de la Secretaria General de l’Esport, actua amb una autonomia i una independència totals, i decideix en instància administrativa sobre les qüestions electorals, competitives i disciplinàries esportives de la seva competència establertes per la Llei 8/88 de l’Esport, modificada per la Llei 8/99 de la Jurisdicció Esportiva i per les disposicions reglamentàries que les desenvolupen.

Article 72

En l’àmbit disciplinari, el Tribunal Català de l’Esport té les competències següents:

a) Conèixer i resoldre els recursos interposats contra els acords adoptats en matèria disciplinària esportiva pels òrgans disciplinaris de les federacions esportives catalanes, de les agrupacions esportives i dels clubs o associacions no federats, en els supòsits, la forma i els terminis establerts per aquest  Reglament i per la Llei 8/99 de la Jurisdicció Esportiva.

b) Conèixer i resoldre qualsevol altra acció o omissió que, per la transcendència que poden tenir en l’activitat esportiva, estimi oportú tractar-les d’ofici, a instància de l’Administració esportiva de la Generalitat.

Article 73

En l’àmbit competitiu, són competències del Tribunal Català de l’Esport conèixer i resoldre en última instància sobre els recursos que s’interposin contra les resolucions dels comitès d’apel·lació de les federacions esportives catalanes.

Article 74

El Tribunal Català de l’Esport pot actuar per a resoldre de manera inapel·lable, mitjançant l’arbitratge d’equitat, les qüestions de litigi de naturalesa juridicoesportiva no regulades per aquest Reglament i que li hagin estat sotmeses de comú acord pels interessats.

Article 75

El Tribunal Català de l’Esport és integrat per set membres i un secretari o secretària amb veu i sense vot, tots ells llicenciats en dret i, preferentment, amb experiència en matèria esportiva. Els càrrecs són honorífics, si bé els membres del Tribunal tenen dret a rebre les dietes d’assistència a les reunions, les de desplaçament i una compensació per cada ponència assignada, que ha d’ésser fixada pel Govern.

Article 76

Els membres del Tribunal Català de l’Esport tenen un mandat de quatre anys renovables i cessen en el càrrec quan fineix el termini per al qual han estat designats, una vegada s’ha procedit a la designació dels nous membres.

Article 77

Les infraccions administratives en matèria esportiva poden donar lloc a:

a) La imposició d’alguna de les sancions establertes en aquest capítol.

b) L’obligació d’indemnitzar pels danys i els perjudicis causats.

c) L’adopció de totes les mesures que calguin per a restablir l’ordre jurídic infringit i anul·lar els efectes produïts per la infracció.

d) La reposició de la situació alterada per l’infractor o infractora al seu estat originari.

Article 78

Es poden adoptar com a mesures cautelars l’expulsió o la prohibició d’accés als recintes esportius.

Article 79

Independentment de les sancions que es puguin imposar, l’òrgan sancionador competent ha d’acordar la restitució dels ajuts i les subvencions percebuts indegudament.

Barcelona, a 1 d’abril de 2000.

 

 

Tornar a Reglaments

  Federació Catalana D'Escacs