Jordi Puig i Laborda

                                                1928-1989

 

Jordi Puig, en la lectura del discurs inaugural de la nova seu de l'Institut d'Escacs de Catalunya

 

En Jordi Puig ha estat una figura cabdal per als escacs catalans. Organitzador, activista cultural i esportiu, periodista, membre de la directiva de la FCE, director del Butlletí d’Escacs, fundador i director tècnic de l’Institut d’Escacs de Catalunya, fundador i president de l’AIPE (Association Internacionale de la Presse Echiquéenne - Associació premsa internacional), promotor i organitzador dels Oscars dels Escacs, candidat a la presidència de la Federació, àrbitre internacional, fins i tot mecenes dels escacs.

 

Va ser l’impulsor definitiu dels escacs catalans en la sortida dels 39 anys de mediocritat, de persecucions, de desert cultural.

 

La seva primera tasca més coneguda va ser l’organització dels torneigs internacionals de Palma de Mallorca, a finals dels anys 60, on participaven les figures mítiques del moment: Petrosian, Fischer, Spassky, Portich, Smyslov, Keres, Bronstein, Larsen, Tal , i l’any 1970 va ser un torneig interzonal (1), on va guanyar Fischer camí del seu títol mundial.

 

Però hi ha referències més antigues: com a articulista d’escacs en el setmanari Destino i com a col·laborador professional en la Enciclopedia Universal Ilustrada europeo-americana, editada per Espasa Calpe, en els suplements anuals entre 1955 i 1962.

 

També el trobem com a definidor del terme escacs en la Gran Enciclopèdia Catalana, en el volum 6 editat el 1974, que ocupa gairebé 2 planes.

 

Amb Francisco Salamanca, Director de El Corte Inglés i
Anatoly Karpov el dia de l'entrega de l'Oscar Mundial 1979

La seva tasca més valorada va ser la creació i manteniment dels Òscars dels Escacs  l’any 1967 (2). El primer guanyador va ser Bent Larsen. A mitjans dels anys 70 es va instaurar l’organització a Barcelona, fins el 1989 en què va falta en Jordi Puig. En l’acte d’escrutini dels vots rebuts es disputava un torneig de ràpides per equips de la màxima divisió catalana, precursor de l’actual Campionat de Catalunya de ràpides, i posteriorment venia Barcelona el guardonat a rebre l’Oscar, fent unes simultànies (3), la qual cosa va permetre tenir a Barcelona (i també s’obrien

 gires per Catalunya), cada any, el millor jugador del moment. En aquesta època es van establir els òscars espanyol i català i també els femenins.

 

L’any 1974, en Jordi Puig, el veiem formant part de la Junta Directiva de la FCE com a vocal de premsa i comunicació, i uns mesos després la Junta acorda registrar el Butlletí d’Escacs com a revista en català. En el primer número en català de juny de 1976 ja n’és el director EDITORIAL DEL NÚMERO 1 DEL BUTLLETÍ D'ESCACS. S’inicia una etapa absolutament renovadora dels escacs, amb les energies i necessitats aturades pels 39 anys d’obscurantisme. El Butlletí pren una nova dimensió i els seus editorials (els d’en Jordi Puig) són una proclama i una anàlisi de les necessitats i dels projectes dels escacs catalans.

 

També l’elaboració dels Estatuts de la Federació Catalana va ser una tasca de molts mesos on en Jordi Puig feia i refeia les propostes que acabaria aprovant l’assemblea de clubs el juny de 1980. PREÀMBUL DELS ESTATUTS DE LA FCE DE 1980

 

I ja dins d’aquesta ebullició dels escacs i de tot el país, es funda l’Institut d’Escacs de Catalunya (4), segons acord de la Junta Directiva de la Federació, de gener de 1976, presidida per Pere Casajuana. Una idea tan útil i moderna va néixer  entre Jaume Palau i Jordi Puig fent cua en una finestreta de l’administració (tenim sort que personatges tant productius van saber utilitzar el temps que altres estructures ens feien perdre).

 

Des de l’Institut d’Escacs, i amb en Jordi Puig com a director tècnic, es van establir els primers cursos per a monitors catalans, els primers cursos per a àrbitres (abans d’això aquests títols eren concedit per la J.D.). Es van dissenyar reglaments (l’actual normativa de títol de mestre català crec que és idèntica a la que va presentar l’IEC a la Federació); es van organitzar els primers encontres de la selecció catalana i torneigs internacionals (6). Dins de l’Institut es va crear des dels seus inicis la primera base de partides, manual (7). També la biblioteca contenia un centenar de revistes d’escacs, que es rebien amb intercanvi amb el Butlletí. La participació dels escacs catalans en el Congrés de Cultura Catalana va ser un altre moment de gran activitat, encara que no s’ha arribat a organitzar mai el proposat Congrés dels Escacs Catalans.  

 

L’any 1987 en Jordi encara va encetar l’edició d’una nova revista, Els Escacs, que es va veure truncada, com totes les altres activitats, amb la seva accidental mort.

 

La Junta Directiva de la Federació Catalana creia necessari que es perpetués la memòria de tan insigne amant dels escacs, establint un premi amb el seu nom.

 

(1)   L’interzonal era un torneig, dins el campionat del món, de 24 jugadors (tots contra tots) en què els 6 primers classificats, junt als 2 millors del món, disputaven les eliminatòries en matxs de parelles (torneig de candidats) d’on sortia el candidat que disputava un matx a 24 partides amb el campió vigent.

 

(2)   Els periodistes d’escacs, agrupats en l’AIPE votaven el millor jugador d’escacs de l’any. Després els òscars catalans (masculí i femení) els votaren els jugadors catalans. A l’enorme tasca de coordinar tota la premsa escaquística s’hi afegia la situació política de l’època (Guerra Freda i dictadura espanyola) que feia passejar en Jordi per diversos països d’Europa obtenint visats (que no podien ser coneguts dins l’Estat Espanyol) per arribar a una ciutat de la URSS per parlar amb l’oscaritzat.

 

(3)   Són mítiques les simultànies del 1979 que va donar Víctor Korchnoi. Aquest any, Jordi Puig, un altre terrible, va dissenyar enfrontar-li la selecció catalana de 25 jugadors. La sessió va ser tan complexa per al guardonat, que va dura 5 hores i mitja i només va guanyar per 13 a 12.

 

(4)    “L’Institut vol ser una organització dedicada a la millora del joc dels escaquistes catalans”. “L’Institut estarà format per una Escola d’Escacs, un Centre d’Informació, i un Centre d’Activitats”.

 

(5)   Matx Llenguadoc-Catalunya 1977, I torneig internacional Ciutat de Barcelona 1977, Matx Catalunya-Llenguadoc 1979, torneig d’ELO internacional 1980, Matx Catalunya-Romania 1980, matx Catalunya-Euskadi 1982.

 

(6)   Una qualitat molt destacada d’en Jordi Puig era la a d’activista: amb aquesta capacitat va formar un equip que recopilava les planilles de les partides catalanes i en una fitxa per a cada jugador hi anotaven el codi de cada partida d’aquest. Quan un contrincant volia preparar una partida demanava la fitxa del contrari i hi trobava l’índex de les partides i l’obertura, seleccionava els codis de les partides que volia consultar i s’anava al fitxer general de planilles i se li feia una fotocòpia (el mateix que fa ara un ordinador).